El mirall i tu
Quant fa que et mires al mirall i no t’agrades?
Un granet aquí, uns quilos de més o de menys, una arrugueta allà,…
Quan ens mirem, escoltem veus al nostre cap.
Sí guapetona sí, … si et fixes les sentiràs.
I normalment no et diuen res de bo ni de bonic.
Acostumen a ser més aviat crítiques amb el teu cos.
- Has engreixat, que gorda estàs, Gorda
- Quin nas, a veure si t’operes ja, Nassuda
- Quin poc estil tens, sempre vas igual, Aburrida
- Quins pèls, aprèn a pentinar-te, ets un Desastre de dona
I altres perles molt boniques que estic segura que et dius cada dia.
Però, per què?
Potser t’assembles a Cuasimodo?
NO!
No te li sembles.
Estàs escoltant aquestes paraules per què ens han rentar el cervell des de molt petites, com si estéssim en una secta.
Estem adormides
![](http://www.lookandtxell.com/wp-content/uploads/2021/11/IMG_3248-683x1024.jpg)
Tenim la ment plena de prejudicis adquirits per l’entorn que ens envolta, l’educació rebuda ens separa en classes, el sexe amb el que naixem marca com hem de comportar-nos, el que està bé i el que està malament dirigeix la nostre vida, allò correcte i allò incorrecte pesa sobre les nostres espatlles com una llosa, som la puta o la santa, no hi ha terme mig.